LOS MERCENARIOS DE LA POLÍTICA

El diccionario define mercenario como “aquel soldado que lucha o participa en un conflicto bélico por su beneficio económico y personal, normalmente con poca o nula consideración en la ideología, nacionalidad o preferencias políticas con el bando por el que lucha”. Actualmente, estamos asistiendo al desmantelamiento del escaso estado de bienestar que hemos tenido en nuestro país, bajo el pretexto de una crisis que ha hecho posible que los ricos sean cada vez más ricos y que gran parte de las trabajadoras y trabajadores no podamos cubrir ni las necesidades básicas. Cuesta entender que el partido que aprueba estas políticas que ahogan a la clase trabajadora, y que gobierna defendiendo los privilegios y el aumento de beneficios de los grandes empresarios, reciba sus votos, mayoritariamente, de aquellos a los que condena a la subsistencia. Pero cuesta aún más entender que una parte importante de los sujetos activos que aprueban esas políticas, las concejalas y concejales, voten a favor de recortar sus intereses de clase, pues, les guste o no, son clase trabajadora, ya que su medio de vida es su salario.

Vivimos un momento muy crítico, en el que asistimos a los recortes de todos los derechos que conquistaron los que lucharon por conseguir una vida digna para la clase trabajadora: salarios justos, sanidad y educación públicas y de calidad, pensiones dignas… En este momento histórico cada uno tendría que saber cuál es su bando, pero desgraciadamente no es así. En cada pleno, compruebo que la bancada de enfrente, la del Partido Popular, vota a favor de esos recortes sin tener en cuenta que casi nadie, de ellos, forma parte de esa clase privilegiada a la que benefician con sus votos. Son los mercenarios de la política: las dietas que cobran cada mes, las liberaciones y las colocaciones de familiares directos son su beneficio personal a corto plazo. Aunque no lo tendrán siempre. “Algún día os daréis cuenta de las consecuencias de vuestras votaciones”, les he dicho más de una vez.

Hoy, el pleno para sortear los miembros de las mesas electorales (que ha durado un minuto), ha costado 858,60 €. Esquerra Unida pidió que asistiese la mitad de cada grupo, para ahorrar dinero público. PP y PSOE no se han sumado. ¡Los mercenarios siempre pasan por caja!

ELS MERCENARIS DE LA POLÍTICA

Al diccionari, la definició de mercenari és “aquell soldat que lluita o participa en un conflicte bèl·lic pel seu benefici econòmic i personal, normalment amb poca o nul·la consideració en la ideologia, nacionalitat o preferències polítiques amb el bàndol pel qual lluita”. En l’actualitat assistim al desmantellament del poc Estat de benestar que hem tingut al nostre país, sota el pretext d’una crisi que ha fet possible que els rics encara ho siguen més i que una gran part dels treballadors i treballadores ja no puguem cobrir ni les necessitats bàsiques. Costa entendre que el partit que ha aprovat estes polítiques, que ofeguen la classe treballadora, i que governa defensant els privilegis i l’augment de guanys dels propietaris de les grans empreses, reba els vots majoritàriament d’aquells a qui condemna a la subsistència. Però costa més entendre que una part important dels subjectes actius que aproven eixes polítiques, els regidors i regidores, voten a favor de retallar els seus interessos de classe, ja que, els agrade o no, són classe treballadora, perquè el seu mitjà de vida és el seu salari.

Vivim un moment molt crític on assistim a la retallada de tots el drets que varen ser conquistats pels qui lluitaren per una vida digna per a la classe treballadora: salaris justos, sanitat i educació públiques i de qualitat, pensions dignes… En este moment històric cadascú hauria de saber quin és el seu bàndol, però malauradament no és així. En cada plenari comprove que la bancada d’enfront, la del Partit Popular, vota a favor d’eixes retallades sense tindre en compte que quasi ningú d’ells forma part d’eixa classe privilegiada a la qual beneficien amb les seues votacions. Són els mercenaris de la política: les dietes que cobren cada mes, els alliberaments i les col·locacions de familiars directes són el seu benefici personal a curt termini. No ho tindran sempre. “Algun dia vos adonareu de les conseqüències de les vostres votacions”, els he dit més d’una vegada.

El ple de hui, per al sorteig  dels membres de les meses electorals (que ha durat un minut), ha costat 858,60 €. Esquerra Unida pregà que assistira la meitat de cada grup, per estalviar diners públics. PP i PSOE no s’han sumat. Els mercenaris sempre passen per caixa!

La inesperada "confessió" de Rus

Quan treballes políticament en institucions controlades i governades per la dreta valenciana, saps des del principi que, independentment que la llei ens empara, t’enfrontaràs a molts problemes per a realitzar una tasca fiscalitzadora amb facilitat. Saps que demanaràs informació que sempre arribarà esbiaixada, o incompleta, o que no arribarà. Que hauràs de barallar-te amb ells i exigir el compliment de la llei, el respecte a la democràcia i a la ciutadania i un mínim de transparència.

Però, a voltes, a banda d’aquest llarg i complicat camí (que és consubstancial en la seua existència a la d’una dreta que considera que allò públic és patrimoni privat en les seues mans, per a fer i desfer com vullguen) en tenim d’altres. Com aconseguir una confessió indirecta del senyor President de la Diputació que després de dificultar per tots els camins possibles que obtingueren informació sobre la trama tauroni en la Diputació de València, té tant d’interès en protegir la família Blasco com per a donar-nos, en directe i en primícia pública, una resposta no esperada: la Diputació va contractar amb Tauroni.

El vídeo no te desperdici com veureu. En ell, el senyor Rus diu que no ens han mentit perquè parlàvem de contractes i no de facturació (graciós, veritat?). Malauradament per a ell, als nostres escrits SÍ que parlàvem de facturació (registrats durant els anys 2012 i 2013) i, a més, jo mateixa vaig preguntar directament pels costos (que no contractes) en gener de 2014:

 I aquesta és la resposta que donaren al mes següent:

Una qüestió que es contradiu molt amb les noticies publicades en premsa:

El fiscal investiga al Hospital General por ocultar contratos con la trama del caso Blasco (Levante-emv, 14/4/2014)

Tauroni creó y custodió durante ocho años la página web del Hospital General (Levante-emv 20/1/2014)

I també és contradictòria amb el fet que existira un contracte de manteniment amb l’empresa GCS, propietat de Tauroni, i que gràcies a la confessió del senyor Rus vam poder rastrejar entre els nostres documents fins trobar el contracte, signat amb la Diputació. És rellevant? Clar que sí. Signat amb la Diputació o amb l’Hospital General es tracta d’un contracte amb diners públics. Amb els nostres diners. I es tracta, una vegada més, d’una informació que no volien donar-nos, com a oposició, i que hem hagut d’obtindre preguntant per una altra cosa.

Com a resposta al senyor Rus, vam dissenyar l’altre dia un nou format de pregunta, per a vore si finalment, sent un poquet més específics, podem aconseguir resposta:

ACÍ TENIU EL VÍDEO:

Transparència, Democràcia i Serveis Socials

Hi ha moltes maneres de plantejar les coses. La més senzilla i la més fàcil és la demagògia,  repetint mitjançant tweets copiats una falsedat. Així, és important especificar diverses qüestions davant la facilitat dels bot del PP en Twitter per repetir mil vegades una mentida intentant convertir-la en veritat. És trist veure com algunes organitzacions no només saben passar-se “sobres” sinó també tuits copiats d'un a un altre, fins i tot moltes vegades per partida doble, fent créixer el dubte de si interactues amb persones reals o amb bots cedits al partit.

Esquerra Unida ha votat hui en contra de la urgència de la moció presentada i s'ha abstingut (que no significa votar en contra) en la votació final. Per què? Perquè no ens agrada que ningú trepitge de manera continuada el funcionament legal i democràtic d'una institució. El PP pot considerar que la Diputació és el seu “cortijo”. La nostra organització pensa que no, i que el PP està obligat a complir les lleis, i a facilitar el treball de l'oposició política, que no el fem per capritx sinó pel convenciment i la delegació democràtica de milers de ciutadanes i ciutadans. Hui, hem expressat públicament la nostra discrepància amb les formes del PP perquè són una contínua vulneració dels nostres drets i dels de les persones a les quals representem. Si continuen així les pràctiques en Diputació, suposem que molt prompte haurem de fer com tants altres grups municipals i de Les Corts, i demanar empara a la Sindicatura de Greuges. No oblidem que el PP valencià també acumula el rècord de condemnes i sentències per ocultar informació.

El tema dels serveis socials és tan important per a la nostra organització que hem plantejat com alternativa la celebració d'un Ple extraordinari, monogràfic, per abordar-lo. Quan el PP vulga. El nostre grup és, sense cap dubte, el que més treballa en la Diputació, com mostra el nombre de mocions, preguntes i interpel·lacions directes per diputat realitzades.

El que no es pot demanar és que donem un xec en blanc sense tindre cap tipus d'informació, a un partit polític que compta amb el major nombre d'imputats a tota Espanya. El nostre deure és fiscalitzar l'acció política, no donar xecs en blanc. I l'únic que ens transmet l'absoluta opacitat del PP, en aquests temes, és la desconfiança. Volen que el nostre Grup vote? Informen-nos i informen a la ciutadania.

La LLEI OBLIGA a presentar la documentació i la informació dins d'un termini raonable. En aquest 2014 en matèria de Benestar Social, només una de les 20 qüestions relacionades amb aquesta i aprovades en plenari i junta de govern ha passat de forma ordinària per comissió. És més, sobre el tema dels serveis socials municipals hemplantejat diverses preguntes per escrit, i tot i que les respostes tenen data del 13 de març no ens han estat lliurades fins despús-ahir, retingudes durant dotze dies, possiblement per evitar que poguérem fer preguntes.

Com a colofó el passat dia 24 de març, a les 14h, és a dir, 22 hores abans del Ple, va eixir del despatx de la diputada de Benestar Social una moció que fa referència a tres annexos de normatives, criteris i quantitats de concessió de 3,7 milions d'euros que encara no hem pogut veure, atès l'habitual costum del PP d'ocultar la informació en comptes de transmetre-la. Coneixen vostès el PP de la Comunitat Valenciana? De veritat algú creu que des d'Esquerra Unida podem donar un vot de confiança cega i permetre un continu trepig dels nostres drets i, per extensió, dels drets de la ciutadania per part del PP?

Quan algú no vol parlar de les coses és perquè potser tinga alguna cosa a amagar. Per què en cap moment se'ns ha informat que els expedients s’estigueren tramitant? Tampoc se’ns ha dit que existiren criteris de concessió, que desconeixem i que no hem aprovat, ni  que s'estigueren abordant 187 convenis singulars, que substituïxen els procediments de subvenció establerts fins ara i que mostren, com reconeix el mateix text, que l'actual reforma de la Llei d’Administració Local ni serveix ni val.

És, per tant, molt senzill:

-        Esquerra Unida MAI donarà un xec en blanc al PP.

-     Hi ha una obligació legal i democràtica de transparència que el PP es nega sistemàticament a                         complir i/o acatar.

-    La documentació que es transmeta als grups de l'oposició ha de ser completa, transparent,                           actualitzada i amb antel·lació suficient perquè puga ser estudiada.

-         Són DINERS PÚBLICS. NO són diners del PP amb els quals puguen fer el que vulguen, sense atendre els principis mínims del funcionament institucional.

-                   El problema no són els Serveis Socials. És més, la nostra línia política és la que planteja:

               1.                  Esgotar el Pressupost complet (passar dels 3,7 de hui als 4,8 milions)

               2.                 Eliminar la Taxa de repagament dels serveis de benestar socialde l'Hospital                                                  Psiquiàtric

               3.                  Oposar-se al tancament d'un pavelló de l'HospitalPsiquiàtric

               4.                  Mantenir el Servei de Teleassistènciasense exclusions, com un dret social i no sota                                        un principi ideològic de caritat              

             5.                  Eliminar partides taurines i altres partides supèrflues per reforçar pressupostàriament                                     les partides socials i d'ocupació.

Així que abans de publicar, o rebotar com un autòmat, qualsevol informació, una persona hauria d'informar-se’n. Llevat que la demagògia siga la seua única forma de comunicació.

Per cert, el PP sí que ha votat en contra, hui, de demanar a l'Estat espanyol, simplement, que complisca amb els tractats internacionals de drets humans i de desaparicions forçades que té signats, tal com li ha demanat l'ONU en reiterades ocasions, i per respecte a les més de 140.000 víctimes directes del franquisme i als seus familiars. No és estrany donat que ja fa uns mesos és va negar a condemnar el gestos feixistes dels seus militants.

Però, sembla ser que els drets només són per a algunes persones.

LLUITANT PER LA DIGNITAT: LA MOCIÓ DE L'ASSOCIACIÓ VÍCTIMES #3J AL PLE DE L'AJUNTAMENT DE CATARROJA

Els passats 21 i 30 de Maig des de l'oposició vam tornar a oferir al Partit Popular un espai per a la dignitat política en els Plens de la Diputació de València i de l'Ajuntament de Catarroja. Recolzada per tots els grups i a partir d'una Moció presentada pel PSPV van demanar al Partit Popular a respondre a la demanda ciutadana de reobrir una investigació parlamentària que servisca per a dignificar a les víctimes i la seua memòria, i no per a maltractar-les, com va esdevenir en el 2006, en una farsa de comissió que es va tancar en quatre dies, sense respostes, sense paraules i amb 0 Responsables després de l'accident més greu d'un metre a Europa.

Demandem en resum escoltar la veu de les víctimes i els seus familiars. Fent nostra la seua proposta, les seues demandes, la seua moció. Prestant únicament la nostra veu a les seues paraules i les seues demandes. Demanem solament que l'Ajuntament de Catarroja instara al Govern Valencià a reobrir una investigació que només des de la desvergonya la negació i quasi l'insult pot mantenir-se com a vàlida.

Esperàvem que, com demandaven amics i familiars de l'Associació Víctimes Metro 3 Juliol que els regidors i regidores del PP no votaran com a guardians dels errors de dirigents del seu grup polític, sinó com a persones individuals en llibertat de consciència que realment creuen que les comissions d’investigació han d'ajudar a la ciutadania i a la societat en l'esbrinament de la veritat, la depuració de responsabilitats i, sobretot, la correcció d'errors en comptes del seu encobriment.

Ens van dir que no. Simple i senzillament. Intentant a més furtar-nos la paraula en el propi Ple. Amagant-se, fugint. Ells volien tan sols una cosa:  que el nostre ajuntament, que el nostre poble, dedicarà el mínim temps possible i la mínima atenció a les víctimes. Com un bloc monolític que sempre mira cap a un altre costat quan les víctimes es dirigeixen a ells demandant justícia, dignitat i Memòria.

A continuació podeu veure el debat íntegre sobre la Moció:

Aquest accident, aquesta tragèdia, constitueix una doble vergonya. La primera per ser una tragèdia que cada investigació, cada prova i cada nova aportació presenten com més evitable. Un error polític que mereix responsabilitats i depuracions, pel simple respecte a les persones que van morir. Però, sobretot, una vergonya que raga la més absoluta indignitat en com es va intentar amagar i manipular tota la informació, com es va intentar tancar el tema i com es va treballar no per a protegir, recolzar i ajudar als familiars i amics i amigues de les víctimes, sinó invertint diners públics a fabricar una bruta mentida a les declaracions oficials. Negant-se a les víctimes i les seues famílies la necessitat de justícia i actuant amb una crueltat injustificable, negant-se durant anys a rebre a l'associació amics i familiars, contra elles.

La força resideix en com aquestes persones s'han negat a oblidar. S'han negat a acceptar la infàmia muntada i, amb el ple suport  d'una societat civil que se sent cada dia més ferida i enganyada per pràctiques que només cobreixen de vergonya les nostres institucions, segueixen lluitant.

La dignitat no és ni negociable ni comprable.

Debatiendo sobre Desahucios: El Desprecio del PP por la PAH y la Sociedad Civil

En el pasado pleno de Enero nuestro grupo político planteó una queja formal y concreta por el método de firma y presentación del Convenio entre el ICAV y la Diputación de Valencia. Nunca por el fondo, ya que nuestra organización lleva años denunciando la situación precaria e injusta que han padecido y padecen miles y miles de familias por clausulas y actitudes abusivas del Sistema Bancario español, amparado por una legislación obsoleta que no sólo no protege a la Banca y sus derivados, sino que castiga a la ciudadanía y favorece prácticas inmorales, inhumanas y que recuerdan más a las propias de una banda mafiosa camuflada que a un sistema bancario. Una legislación y unas prácticas que ya han sido condenadas por los tribunales europeos, quien han incidido en la desprotección ciudadana frente al abuso bancario.

           

          Por eso nuestra crítica no se dirigió contra la necesidad de que, por fin, las administraciones públicas comiencen a hacer algo para ayudar a estas personas. Ni contra el hecho de que por fin aquellas organizaciones políticas que han secundado y mantenido con sus votos este genocidio social comiencen, también por fin, a girar en sus prácticas.

          Nuestra crítica era por tanto sobre la forma. En primer lugar porque nos gustaría que más que algunas frases explícitas sobre la Banca que ha dicho el Sr. Presidente de la Diputación se entendiera y se explicitara realmente el problema Político y Social al que nos enfrentamos. Ya fuera en el convenio, ya fuera en un texto adjunto esta Diputación debería mostrar comprensión y análisis de un problema que es, sencillamente, la estafa organizada más grande de la Historia reciente de nuestro Estado.

       Podemos buscar mecanismos de mediación y refuerzo de las personas que se enfrentan a estos procedimientos, especialmente porque muchas de ellas se encuentran en una auténtica situación de indefensión, pero, al mismo tiempo, no podemos olvidar nuestro papel de Institución Política para abordar la realidad más sencilla y directa: NO mediamos entre partes iguales, sino entre estafadores (Banca) y estafados (ciudadanía), amparado todo ello por una legalidad injusta (nuestra responsabilidad). El problema individual es la posibilidad del desahucio. El problema social y colectivo es toda la arquitectura socioeconómica y legal que ampara, favorece y genera los desahucios. Las personas que se encuentran ante esta situación no son parte de un problema individual y aislado, sino parte de un problema (y crisis) social. Los casos que cada día recogen los medios, las historias que cada día estas personas y las Plataformas de Afectados y afectadas por las Hipotecas nos hacen llegar muestran eso: la absoluta crueldad de un sistema hipotecario diseñado para obtener el máximo beneficio aún a costa de la vida de las personas.

            Por eso nuestro grupo valora en positivo cualquier iniciativa de una administración que intente intervenir en esta situación. Pero sin que esa intervención se convierta en una estrategia para convertir en individual lo que es una problemática social, derivada de un sistema legal que necesita una urgente revisión.

           

            Pero, además, nuestra queja sobre la forma viene dada por no habernos dado tiempo a plantear enmiendas y aportaciones en positivo que estábamos trabajando con las PAH's. Esas plataformas que el Sr. Presidente descalificó injusta e inmerecidamente en su intervención y que han solucionado y ayudado a miles de valencianos y valencianas mucho antes de que a esta Corporación se le ocurriera comenzar a actuar. Porque estas Plataformas son expresiones legítimas y autoorganizadas de la Sociedad Civil, expresiones de descontento, pero también de incapacidad o falta de respuesta en muchas ocasiones de las Instituciones oficiales. La sociedad civil se organiza de manera independiente y propia ante los problemas cuando las instituciones y el Estado no son capaces, o no desean, dar respuesta a estos problemas. Por eso la reacción ante ellas no puede ser la descalificación o el menosprecio sino el análisis, la escucha y la colaboración para abordar los problemas.

            En el Pleno el Diputado responsable del Convenio, Francisco Lledó, expresó su deseo de que todo estuviera en pleno funcionamiento en Abril (no entendemos por tanto parte de la urgencia en Enero), pero eso dejaba en principio la puerta abierta a la posibilidad de incorporar cuestiones y actuaciones a ese convenio. No sólo discurso sino analizar posibles carencias. Porque aunque es positiva la participación del ICAV las PAH's llevan muchísimo trabajo jurídico realizado, muchísimo trabajo colectivo de acompañamiento de estas personas. Son Plataformas con años de trabajo, con miles de casos trabajados y con la implicación directa e importante de muchas profesionales de la abogacía, que están además en contacto con muchos de sus compañeros y compañeras del turno de oficio para ayudarles con material, información y escritos en muchos de los casos. Así, por ejemplo, el Sr. Rus debe desconocer que sólo en Valencia la PAH de esta ciudad desarrolla asambleas jurídicas específicas donde se analizan colectiva e individualmente cientos de casos cada mes. Es más, hace unos meses fue el equipo jurídico de las diversas PAH de todo el estado quienes en una reunión en Barcelona redactaron un escrito para solicitar la suspensión de todos los procedimientos de ejecución hipotecaria de viviendas habituales que se encuentren actualmente en los juzgados. Escrito apoyado y respaldado por el Consejo general de la abogacía española que lo distribuyó entre todos los colegiados y colegiadas del Estado. Un asesoramiento y trabajo jurídico queno acaba ahí sino que ofrece gratuitamente materiales, escritos y recopilaciónde sentencias a todos los afectados y afectadas, así como a los y lasprofesionales de la abogacía que se implican en este proceso, incluyendo ya modelos de alegaciones en base a la nueva sentencia europea. Un trabajo jurídico por tanto que es lo que justifica sobradamente la inclusión de estas Plataformas en el análisis y la búsqueda de soluciones de la grave problemática social a la que colectivamente intentamos dar respuesta.

            Por eso creemos que debería haberse contado con ellas. Y por eso protestamos, ya que nos resultó completamente imposible, primero por la llegada por sorpresa y después por la negativa a aceptar cualquier propuesta de modificación,  realizar cualquier tipo de aportación jurídica al convenio que los compañeros y compañeras estaban preparando, para enriquecerlo.

            Cómo dicen los compañeros y compañeras de las Plataformas #Sisepuede Pero, desgraciadamente, para poder hay que querer. Y el PP no quiere. Máxime cuando el escándalo de todos los papeles de Bárcenas parece indicar que muchos donadores anónimos han conseguido amasar sus fortunas en la orgía inmobiliaria que sostuvieron y potenciaron los diferentes gobiernos autonómicos y estatales durante años.

            Os dejamos aquí también una copia de nuestra propuesta presentada para completar y enriquecer y que fue completamente rechazada por la Comisión.

La transparència com obligació política

Temps difícils per a la democràcia i la política. Temps molt difícils per a la confiança. Els escàndols d'alguns partits han deixat de ser anècdota per a convertir-se en norma. Ara mateix tenim un govern on la notícia sembla ser conèixer qui NO cobrava diners en sobres procedents de donacions privades d'empreses. Donacions i transferències que acabaven, sembla ser, en un compte secret a Suïssa. Com demanar a la població sacrificis i obligacions quan com a Organització sembles sentir-te tan còmoda amb certes pràctiques d'evasió fiscal? Com? No tenint cap tipus d'ètica ni de vergonya com sembla ser no té el Partit Popular.

Podem i devem fer les coses diferents. Hem de demostrar per a recuperar la confiança. No podem deixar que el treball diari de tantes persones que si creiem en la política, que si que la practiquem amb dignitat i que si que actuem en ella en defensa dels interessos socials, polítics i econòmics del 99% quede sempre amagat i qüestionat per aquells que no solament viuen com a professionals de la política, sinó que sembla ser són professionals de la mentida, el camuflatge de comptes i la corrupció. 

Fem la política diferent.

Demostrem que som diferents.

En aquest enllaç podeu navegar pel nostre portal de transparència, pels nostres sous reals i les nostres aportacions per a sostenir l'organització al marge de "amics de l'ànima", pels nostres resultats anuals de comptes.

No es tracta d'omplir-se la boca amb paraules boniques i demandar confiança. Es tracta de començar a donar raons per a tenir-la.

Contra la supresión de las políticas municipales de igualdad

Las concejalas, diputadas y representantes de asociaciones de mujeres abajo firmantes pedimos se rectifique el Anteproyecto de reforma de la Ley 7/1985 de Bases del Régimen Local, que pretende la reducción general de las competencias municipales, centralizar en las diputaciones provinciales o a las 7 Comunidades Autónomas uniprovinciales las competencias de los ayuntamientos pequeños, y, en un paso posterior, reducir el número de concejales y concejalas, porque supone:

1.- la reducción de lo público, pese a que el lema “mas mercado, menos Estado” ya vemos que supone “privatizar las ganancias, socializar las pérdidas”

2.- la centralización territorial, pese a que los ayuntamientos gestionan solo el 13% del gasto público en España, muy inferior a la media europea, y a que la Asamblea de municipios y regiones de Europa celebrada en Cádiz, en septiembre de 2012 acordó que la Descentralización, Desarrollo y Democracia deben ser las líneas de trabajo.

3.- la pérdida de democracia, que la Carta Europea de Autonomía Local define como acercamiento de las decisiones a la ciudadanía y “el derecho y la capacidad efectiva de las Entidades locales integradas por miembros elegidos por sufragio libre, secreto, igual, directo y universal –sin perjuicio de los cauces locales de participación directa de los ciudadanos- de ordenar y gestionar una parte importante de los asuntos públicos, en el marco de la Ley, bajo su propia responsabilidad y en beneficio de sus habitantes”.

4.- discriminación del medio rural, ya que pierde prácticamente la institución municipal.

Pero, además, porque la reforma tiene una incidencia negativa en la igualdad entre mujeres y hombres, porque:

 a)    Suprime el artículo 28, que ha permitido desde hace tres décadas a la mayoría de los ayuntamientos tener Concejalías, actividades y planes de promoción de la igualdad, en consonancia con el mandato del artículo 9.2 de la Constitución de promover activamente la igualdad (sobre su aplicación a los ayuntamientos, ver las sentencias del Tribunal Constitucional STC 216/1991 y STC 12/2008 FFJJ 5º y 2º).

b)    Limita a los ayuntamientos de más de 20.000 habitantes (art. Siete.2.5 del borrador de 22.12.12) la posibilidad de ejercer “por delegación de la Comunidad Autónoma” la promoción de la igualdad de la mujer, lo que supone una discriminación de las mujeres del medio rural, una reducción de esfuerzos igualitarios y un alejamiento de las decisiones políticas respecto a la ciudadanía.

c)   Además de restringir la autonomía local para responder a las demandas ciudadanas y de ignorar el mandato constitucional a todos los poderes públicos de promover la igualdad en el ámbito de sus competencias, esta reforma contraviene la Carta Europea para la Igualdad de Mujeres y Hombres en la vida local (Consejo de Municipios y Regiones de Europa, 2006), que promueve las políticas municipales de igualdad, con objetivos relevantes y evaluables, y recursos humanos y materiales propios y adecuados.

d)  Dificulta el cumplimiento de la Ley integral contra la violencia de género de 2004, cuyo artículo 19, para la asistencia social integral, exige la concurrencia de los ayuntamientos.

e)  Atenta contra la Democracia paritaria, ya que la elección de 68.462 concejalías constituye el ámbito más extenso de participación de mujeres directamente elegidas, la inmensa mayoría no retribuidas, en la toma de decisiones.

Enero de 2013

Nombre y Apellidos: Rosa Pérez Garijo
Diputada Provincial de EUPV-IU

#14N FENT VAGA A LA DIPU

Hem registrat avui en la Diputació una petició de canvi de les Comissions del Pròxim dia 14 de Novembre al divendres 16 de Novembre, a causa de la convocatòria de Vaga General. Aquí sota podeu veure-la, deixant clar com exigim que ens retiren el sou d'aqueix dia com a qualsevol altre treballador o treballadora, ja que fer vaga com a càrrec públic no és deixar d'anar al treball i seguir percebent un salari.

Us penge també el Decret de Presidència de després de l'última Vaga, on vaig tenir el privilegi de ser l'única diputada de la Corporació que va veure descomptat el seu salari d'aqueix dia ;)

I els companys i companyes d'EUPV de les Corts ja han anunciat que és sumen a la vaga públicament el #14N. Altres continuen debatint que fer.

Crida per una rebel·lió democràtica

            Al llarg de la nostra Història més recent, els homes i dones dels pobles d'Espanya hem viscut situacions molt difícils que van causar humiliació, dolor i sofriment, com a conseqüència de la imposició dels privilegis i l'enriquiment desmesurat d'una minoria de la societat.

          Aquesta minoria no ha dubtat mai a utilitzar totes les mesures al seu abast, inclosa la ruptura de la democràcia i la violació de les llibertats per a garantir-se la concentració de poder i riquesa en molt poques mans.

          Des de la pèrdua de les llibertats i al llarg dels últims 73 anys, sempre en condicions molt difícils, els treballadors i treballadores, al costat de molts i moltes representants del món de la cultura i la ciència, s'han mobilitzat en defensa de la llibertat i les conquestes socials per a contribuir al benestar dels pobles d'Espanya.

             No ha estat fàcil. Va ser i és, un procés llarg i dur, però està mereixent la pena.

           Els treballadors i treballadores, els sectors més combatius dels nostres pobles, i, amb ells, el conjunt de la societat, hem aconseguit conquestes relatives a la millora de les condicions de treball, els serveis públics, sanitat, educació, pensions dignes, una reducció progressiva de la vida laboral. etc. En definitiva millores en les nostres condicions de vida a les quals ni hem de ni anem a renunciar.

          Totes aqueixes conquestes, que no van ser cap regal, estan avui amenaçades per les decisions dels recents Governs d'Espanya que,  en aplicació de la dictadura de la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu, ens les pretenen arravassar  per a salvar als estafadors dels bancs i als especuladors.

         Ens redueixen els salaris, ens fan treballar més anys i més hores, ens expulsen del mercat de treball amb un acomiadament fàcil i barat, desmunten els serveis públics de salut, educació, habitatge i atenció a la dependència, amenacen les pensions, posen en risc la investigació i la cultura i deixen sense futur a la joventut. I intenten aconseguir-lo retallant drets,    retallant les llibertats    i limitant la democràcia, que han estat també conquestes del poble.

          

         En el País Valencià a més la corrupció política instal·lada en els governs de la Generalitat Valenciana augmenta la gravetat de la situació social i política, fent més insuportables si cap el conjunt de mesures antidemocràtiques i lesives per a la gran majoria de la societat.

         Esquerra Unida del País Valencià considera que ha arribat el moment d'organitzar una rebel·lió democràtica sostinguda i concorrent, en la qual convergisquen tots els sectors socials, col·lectius i persones que estan sotmesos o pateixen les retallades i que no tenen altre objectiu que fer-nos retrocedir cinquanta anys.

      

      És l'hora de la resistència, de la mobilització i l'alternativa per a acabar amb aquesta política que empobreix i fa patir a la majoria de la població d'Espanya, que ens humilia i que imposa una regressió moral que pretén arravassar-nos la nostra dignitat com persones.

        

        Cridem a tots els homes i dones dels pobles d'Espanya, a les treballadores i treballadors, al món de la cultura, a la comunitat científica, a la joventut, als càrrecs electes, a tot el poble, per a organitzar una veritable rebel·lió enfront d'aquest autèntic colp antidemocràtic contra la majoria de la societat. Aquesta rebel·lió ha de parar les retallades i qüestionar les polítiques i la ideologia que les fonamenten, derrotar la lògica de l'estabilitat i austeritat pressupostària i acabar amb la idea que el dèficit i el deute estan per sobre del benestar de les persones i de l'imperi dels drets democràtics.

        Aquesta rebel·lió ha de servir per a assolir que el poble es pronuncie i prenga en les seues mans els destins del país per a fer pagar la crisi als seus autors, als especuladors, als estafadors financers consentits i estimulats per les elits antidemocràtiques que regeixen els destins de l'actual  política de la Unió Europea, pactada per la socialdemocràcia i la dreta dels països europeus.

           Per tot això:

• Cridem a tots els demòcrates a derrotar al Govern i les seues polítiques

• Cridem a tots els ciutadans i ciutadanes a incorporar-se a aquesta rebel·lió, a mobilitzar-se, a participar activament en la lluita per altra política amb la seua acció i les seues propostes.

Recuperem la dignitat que ens neguen

Parar les retallades, la regressió social i la involució democràtica és possible!

El Col·lectiu de EU Catarroja cridant a la Rebel·lió Democràtica