Contestando al Sr. Gradolí (Portavoz del PSOE-Catarroja)

El pasado miércoles el Levante me publicó un artículo de opinión titulado “Los mercenarios de la política” dedicado al PP. En él explicaba como la bancada del PP vota constantemente a favor de los recortes que están reduciendo los derechos de la clase trabajadora a la mínima expresión, y como la mayoría de concejales del PP votaban en contra de sus propios intereses de clase. En el texto explicaba cómo esta actitud, bajo mi punto de vista, los equiparaba a unos mercenarios de la política.

Pero lo más curioso es que aunque en el texto quedaba claro que hablaba de las votaciones de la bancada popular ha sido el Sr. Gradolí, portavoz del PSOE, quien se ha dado por aludido. Cada uno tiene sus obsesiones y elige sus rivales –aquellos o aquellas que ven como mayor impedimento para conseguir sus objetivos particulares – y sin contestar ni ratificar ninguna de las afirmaciones sobre el PP el Sr. Gradolí me ha dedicado un artículo que fuera de confrontar políticamente lo hace entrando en lo personal, actitud que en política se considera como prueba de falta de altura política acorde a las circunstancias.

Posiblemente Sr. Gradolí su reacción sea a la vez un problema de obsesión personal  pero también de subconsciente político que le ha hecho pensar que me refería también al PSOE. Puede que a usted le haya venido a la memoria lo que a mí no me quiso venir cuando escribía el artículo: la aprobación de la jubilación a los 67 años, las reformas laborales en consonancia con las siguientes del PP, la ley de contratos que ha permitido la gestión privada de los hospitales públicos, la subida del IVA, los conciertos escolares, las ayudas a la iglesia, el apoyo a la monarquía, o el apoyo de la privatización de los servicios deportivos de Catarroja junto al PP … en fin, todas esas políticas que ha llevado a cabo su partido. Pero le aseguro que no pensé en ello al escribir el artículo que iba dedicado al PP, que es quien en estos momentos con su política está condenando a la clase trabajadora a situaciones donde resulta cada vez más complicado cubrir sus necesidades básicas. Y por ello es mi adversario político y de clase, siendo tanto mi objetivo como el de mi organización hacerlos desaparecer de todos los gobiernos donde están.

Pero usted en vez de hablar de política o del PP se empeña en hablar de mí. Ni siquiera de mi política o mi partido, sino entrando directamente en lo personal para atacarme de una manera totalmente demagógica. En primer lugar hablando de si cobro como diputada y como concejala, y dejando caer varias insinuaciones. Pero la realidad es que lo que yo cobro –y lo que cobran todos mis compañeros y compañeras— está colgado públicamente en el Portal de transparencia de EsquerraUnida, con una información más detallada que la de ninguna otra fuerza política. Pero por si le resulta complicado acceder le comentó concretamente mi situación: todas las dietas que cobro del Ayuntamiento de Catarroja van a EU, igual que ocurre con parte del sueldo que percibo desde la Diputación. Las contribuciones de los diferentes cargos públicos de Esquerra Unida, junto a las cuotas de sus afiliados y afiliadas, son una vía clave para financiarnos. Porque EU no tiene ni Filesas ni Gurtels para ello. Como cargo público liberado cobro exactamente lo mismo que cobraba con mi trabajo de abogada y profesora de la facultad de Derecho. Porque así lo establece EUPV: los que nos dedicamos en exclusiva a la política percibimos lo mismo que en nuestro puesto de trabajo –ya que se considera que no hemos de tener un enriquecimiento, pero tampoco una pérdida económica—, siempre con un límite máximo de 4 SMI.

Pero con sus afirmaciones parece ser que usted está en desacuerdo con aquellos o aquellas que durante un período de nuestra vida, asumiendo incluso costes profesionales, decidimos dedicarnos exclusivamente a desarrollar un trabajo político y percibimos por ello y para ello un salario, aunque sí está de acuerdo con los cobros y dietas a percibir del Ayuntamiento. Al final resulta normal que prefiera centrarse en atacar a EUPV antes que al PP, ya que en cuestiones como esta asume con tanta naturalidad reivindicaciones históricas de la derecha, planteando modelos cospedalianos donde sólo podrían dedicarse a realizar funciones políticas los que no necesitan un salario para vivir, es decir la clase dominante, los ricos, y esos sí sabemos muy bien para que están en política: para defender sus intereses de clase. Así, al final,  parece que lo que más molesta al portavoz del PSOE es que como portavoz de EUPV haya decidido (o haya tenido la posibilidad) de dedicarme cuatro años a estar peleando a jornada completa  contra la políticas de derechas.

El Sr. Gradolí intenta hacer entrever que no acudo a convocatorias y actos oficiales, cuando en todos estos años jamás he faltado a ningún pleno ni convocatoria oficial salvo situaciones de fuerza mayor, como el  fallecimiento de familiares directos, o convocatorias de Huelgas Generales como la del 29M, día en que ustedes prefirieron quedarse en el pleno en vez de estar en la calle. Pero no sólo he asistido siempre, sino que incluso en muchas ocasiones acabé estando en solitario en la bancada de la oposición cuando al PSOE le daba por montar una bronca en el primer punto del orden del día y se iban a su casa. Una situación que casualmente concluyó cuando se instauró el pago de plenos por asistencia a los diferentes puntos.

A lo que no he ido, ni vamos, ni iremos nunca desde Esquerra Unida como representantes públicos es ni a las procesiones, ni a las misas, ni a las múltiples bendiciones religiosas de este pueblo a las que efectivamente, se lo reconozco, nunca faltan ustedes. A los actos culturales asistimos o mi compañero Dani o yo. Y a donde nunca faltamos ambos es a las diferentes manifestaciones: defensa de la educación pública, de la sanidad, reivindicaciones y exigencias de las plataformas por la dependencia, 25 d’Abril, asociación de víctimas del metro… Nuestro lugar público es ese, apoyando a los movimientos sociales, a las organizaciones sindicales y a una sociedad civil cada día más organizada en su lucha contra los recortes, lugares donde ustedes nunca han ido, porque claro, eso no da votos porque no los ven y porque, una vez más, su subconsciente les recuerda que fue su organización la que inauguró el tijeretazo social en esta crisis.

Francamente no cabe en la cabeza que el Sr. Gradolí intente con su escrito y sus afirmaciones, falsas especialmente referido a la asistencia a plenos, minorizar el trabajo realizado en el Ayuntamiento por EUPV, cuando durante muchos años he sido la única concejala de EU (no liberada además), presentando más mociones en los plenos que su equipo de 8 concejales. Y actualmente seguimos en la misma línea, ya que teniendo tres veces menos concejales continuamos presentando el mismo número o más de mociones que ustedes. Ahora bien, que asisten más a las merendolas, las misas y las procesiones eso no lo voy a negar.

Pero además, reitero, todo es comprobable. Y el trabajo de oposición en los plenos lo es fácilmente, gracias precisamente a una moción de EU para que estos se grabarán y colgarán en internet. Cualquier ciudadano o ciudadana puede ver las intervenciones del PSOE y las de Esquerra Unida y comprobar quien hace mejor oposición al PP. Además en el último pleno sin ir más lejos y ante la que suscribe al finalizar usted daba ideas al PP de como tenían que enfrentarse a mi.

 Me acusa usted también de quejarme de que las reuniones sean a las 8 de la mañana, ¿Sabe el Sr. Gradolí que la conciliación de la vida familiar y laboral es una reivindicación de la izquierda?, ¿sabe la cantidad de trabajadoras que modifican su horario de trabajo para poder llevar a los niños al colegio? Que yo solicitara que las reuniones fueran por la tarde para poder hacer lo único que a veces puedo hacer con mis hijas al día, que es llevarlas al colegio, no me parece criticable.

 Continúa el Sr. Gradolí criticando que no nos hayamos metido con el salario de los habilitados nacionales. Por lo visto el PSOE es del parecer que los habilitados nacionales han de cobrar menos que los políticos. Desgraciadamente usted o no tiene ni idea de cómo funciona un Ayuntamiento o hace demagogia, no sé que es peor. Los habilitados nacionales de Ayuntamientos de municipios de más de  20.000 habitantes en toda España constituyen un cuerpo de 300 profesionales, con un salario acorde a ser grupo A, al grado de responsabilidad que ocupan y al haber pasado una oposición. ¿Sabe este señor la dificultad de encontrar uno?. ¿Quiere también que les  bajemos también el sueldo a los jueces, los inspectores de hacienda, de trabajo, a los catedráticos de universidad…? ¿Es ese su modelo? ¿Igualar a la baja a los trabajadores y trabajadoras?, Buen camino para seguir fragmentando a la clase trabajadora, otra gran herramienta de la derecha por cierto. Nuestra política nunca ha sido reducir el salario a trabajadores y trabajadoras, sino dignificar cada vez más las condiciones salariales de la ciudadanía en su conjunto. Si hay que recortar salarios y privilegios habrán de ser aquellos que se obtienen mediante las carreras políticas, no mediante las carreras profesionales.

Pero lo que ya pasa todos los límites demagógicos, y roza el ridículo,  es afirmar que votamos a favor de las ayudas a la educación infantil de 3 a 5 años porque yo iba a ser beneficiaria. Mire Sr. Gradolí, esas ayudas fueron aprobadas a propuesta de EU en el año 2007, cuando a mí no se me pasaba por la cabeza ni ser madre, y siempre planteamos que fueran para todas las familias independientemente de la renta, porque son una ayuda para el material escolar, la única ayuda que reciben los escolares de 3 a 5 años. La planteamos como desarrollo de una educación pública, gratuita y universal, que es lo que defiende EU, y desde luego es una ayuda mínima, ¿sabe usted que es la universalidad de los derechos sociales? Pues es lo que defiende EU por activa y por pasiva. Quizás es que usted está de acuerdo con los que defienden que la sanidad pública sea sólo para aquellos que no llegan a un determinado nivel de ingresos: el nefasto camino que conduce a servicios residuales y no a derechos universalizados.

Continua Gradolí afirmando una serie de cuestiones inciertas, como que nos hemos aprovechado de las denuncias del PSOE para paralizar Nou Mileni. ¿Cuál?, ¿La qué retirasteis porque os parecía positivo la construcción de un centro comercial?, ¿la que era una copia de la de Delegación de Gobierno que ocupaba entonces el PSOE?, ¿La que presentó vuestra dirección nacional que no vosotros?. EU no fue al Juzgado en este caso porque no tenía recursos económicos para ir, pero hicimos una oposición política contundente que era lo que podíamos hacer y nos mantuvimos contra el Nou Mileni hasta el final. No como el PSOE que salió en prensa diciendo que estaban de acuerdo con la construcción del centro comercial, sabiendo ustedes como sabían que era un plan que no se podía desarrollar parcialmente, es decir, si se hacía el centro comercial se urbanizaba todo.

Ridículo también resulta lo que señala usted sobre los despachos, porque los exigimos todos los grupos. Pero lo que sí es verdad es que el único grupo que se ha beneficiado de todas la peticiones es el vuestro, ya que es el único que tiene un despacho en condiciones.

Creo que aunque su escrito era un ataque personal le he contestado en términos políticos. Sólo me voy a permitir la licencia de darle un consejo personal: tiene usted aspiraciones muy ambiciosas pero cese en esa obsesión por la que suscribe. No es la primera vez que miembros de sus partidos intentan descalificarme entrando en lo personal en redes sociales, pero usted debería dejar de pensar que mi organización y yo somos la fuente de los males de su pérdida de votos, deje de dar por hecho que los votantes de EU se los hemos quitado a usted. Estaría bien darse cuenta de que a quien tiene enfrente es al PP, porque eso es precisamente lo que los ciudadanos y ciudadanas de Catarroja perciben cada vez más en su vida diaria. Como escribí en el artículo es hora de escoger bando.

LOS MERCENARIOS DE LA POLÍTICA

El diccionario define mercenario como “aquel soldado que lucha o participa en un conflicto bélico por su beneficio económico y personal, normalmente con poca o nula consideración en la ideología, nacionalidad o preferencias políticas con el bando por el que lucha”. Actualmente, estamos asistiendo al desmantelamiento del escaso estado de bienestar que hemos tenido en nuestro país, bajo el pretexto de una crisis que ha hecho posible que los ricos sean cada vez más ricos y que gran parte de las trabajadoras y trabajadores no podamos cubrir ni las necesidades básicas. Cuesta entender que el partido que aprueba estas políticas que ahogan a la clase trabajadora, y que gobierna defendiendo los privilegios y el aumento de beneficios de los grandes empresarios, reciba sus votos, mayoritariamente, de aquellos a los que condena a la subsistencia. Pero cuesta aún más entender que una parte importante de los sujetos activos que aprueban esas políticas, las concejalas y concejales, voten a favor de recortar sus intereses de clase, pues, les guste o no, son clase trabajadora, ya que su medio de vida es su salario.

Vivimos un momento muy crítico, en el que asistimos a los recortes de todos los derechos que conquistaron los que lucharon por conseguir una vida digna para la clase trabajadora: salarios justos, sanidad y educación públicas y de calidad, pensiones dignas… En este momento histórico cada uno tendría que saber cuál es su bando, pero desgraciadamente no es así. En cada pleno, compruebo que la bancada de enfrente, la del Partido Popular, vota a favor de esos recortes sin tener en cuenta que casi nadie, de ellos, forma parte de esa clase privilegiada a la que benefician con sus votos. Son los mercenarios de la política: las dietas que cobran cada mes, las liberaciones y las colocaciones de familiares directos son su beneficio personal a corto plazo. Aunque no lo tendrán siempre. “Algún día os daréis cuenta de las consecuencias de vuestras votaciones”, les he dicho más de una vez.

Hoy, el pleno para sortear los miembros de las mesas electorales (que ha durado un minuto), ha costado 858,60 €. Esquerra Unida pidió que asistiese la mitad de cada grupo, para ahorrar dinero público. PP y PSOE no se han sumado. ¡Los mercenarios siempre pasan por caja!

ELS MERCENARIS DE LA POLÍTICA

Al diccionari, la definició de mercenari és “aquell soldat que lluita o participa en un conflicte bèl·lic pel seu benefici econòmic i personal, normalment amb poca o nul·la consideració en la ideologia, nacionalitat o preferències polítiques amb el bàndol pel qual lluita”. En l’actualitat assistim al desmantellament del poc Estat de benestar que hem tingut al nostre país, sota el pretext d’una crisi que ha fet possible que els rics encara ho siguen més i que una gran part dels treballadors i treballadores ja no puguem cobrir ni les necessitats bàsiques. Costa entendre que el partit que ha aprovat estes polítiques, que ofeguen la classe treballadora, i que governa defensant els privilegis i l’augment de guanys dels propietaris de les grans empreses, reba els vots majoritàriament d’aquells a qui condemna a la subsistència. Però costa més entendre que una part important dels subjectes actius que aproven eixes polítiques, els regidors i regidores, voten a favor de retallar els seus interessos de classe, ja que, els agrade o no, són classe treballadora, perquè el seu mitjà de vida és el seu salari.

Vivim un moment molt crític on assistim a la retallada de tots el drets que varen ser conquistats pels qui lluitaren per una vida digna per a la classe treballadora: salaris justos, sanitat i educació públiques i de qualitat, pensions dignes… En este moment històric cadascú hauria de saber quin és el seu bàndol, però malauradament no és així. En cada plenari comprove que la bancada d’enfront, la del Partit Popular, vota a favor d’eixes retallades sense tindre en compte que quasi ningú d’ells forma part d’eixa classe privilegiada a la qual beneficien amb les seues votacions. Són els mercenaris de la política: les dietes que cobren cada mes, els alliberaments i les col·locacions de familiars directes són el seu benefici personal a curt termini. No ho tindran sempre. “Algun dia vos adonareu de les conseqüències de les vostres votacions”, els he dit més d’una vegada.

El ple de hui, per al sorteig  dels membres de les meses electorals (que ha durat un minut), ha costat 858,60 €. Esquerra Unida pregà que assistira la meitat de cada grup, per estalviar diners públics. PP i PSOE no s’han sumat. Els mercenaris sempre passen per caixa!

Transparència, Democràcia i Serveis Socials

Hi ha moltes maneres de plantejar les coses. La més senzilla i la més fàcil és la demagògia,  repetint mitjançant tweets copiats una falsedat. Així, és important especificar diverses qüestions davant la facilitat dels bot del PP en Twitter per repetir mil vegades una mentida intentant convertir-la en veritat. És trist veure com algunes organitzacions no només saben passar-se “sobres” sinó també tuits copiats d'un a un altre, fins i tot moltes vegades per partida doble, fent créixer el dubte de si interactues amb persones reals o amb bots cedits al partit.

Esquerra Unida ha votat hui en contra de la urgència de la moció presentada i s'ha abstingut (que no significa votar en contra) en la votació final. Per què? Perquè no ens agrada que ningú trepitge de manera continuada el funcionament legal i democràtic d'una institució. El PP pot considerar que la Diputació és el seu “cortijo”. La nostra organització pensa que no, i que el PP està obligat a complir les lleis, i a facilitar el treball de l'oposició política, que no el fem per capritx sinó pel convenciment i la delegació democràtica de milers de ciutadanes i ciutadans. Hui, hem expressat públicament la nostra discrepància amb les formes del PP perquè són una contínua vulneració dels nostres drets i dels de les persones a les quals representem. Si continuen així les pràctiques en Diputació, suposem que molt prompte haurem de fer com tants altres grups municipals i de Les Corts, i demanar empara a la Sindicatura de Greuges. No oblidem que el PP valencià també acumula el rècord de condemnes i sentències per ocultar informació.

El tema dels serveis socials és tan important per a la nostra organització que hem plantejat com alternativa la celebració d'un Ple extraordinari, monogràfic, per abordar-lo. Quan el PP vulga. El nostre grup és, sense cap dubte, el que més treballa en la Diputació, com mostra el nombre de mocions, preguntes i interpel·lacions directes per diputat realitzades.

El que no es pot demanar és que donem un xec en blanc sense tindre cap tipus d'informació, a un partit polític que compta amb el major nombre d'imputats a tota Espanya. El nostre deure és fiscalitzar l'acció política, no donar xecs en blanc. I l'únic que ens transmet l'absoluta opacitat del PP, en aquests temes, és la desconfiança. Volen que el nostre Grup vote? Informen-nos i informen a la ciutadania.

La LLEI OBLIGA a presentar la documentació i la informació dins d'un termini raonable. En aquest 2014 en matèria de Benestar Social, només una de les 20 qüestions relacionades amb aquesta i aprovades en plenari i junta de govern ha passat de forma ordinària per comissió. És més, sobre el tema dels serveis socials municipals hemplantejat diverses preguntes per escrit, i tot i que les respostes tenen data del 13 de març no ens han estat lliurades fins despús-ahir, retingudes durant dotze dies, possiblement per evitar que poguérem fer preguntes.

Com a colofó el passat dia 24 de març, a les 14h, és a dir, 22 hores abans del Ple, va eixir del despatx de la diputada de Benestar Social una moció que fa referència a tres annexos de normatives, criteris i quantitats de concessió de 3,7 milions d'euros que encara no hem pogut veure, atès l'habitual costum del PP d'ocultar la informació en comptes de transmetre-la. Coneixen vostès el PP de la Comunitat Valenciana? De veritat algú creu que des d'Esquerra Unida podem donar un vot de confiança cega i permetre un continu trepig dels nostres drets i, per extensió, dels drets de la ciutadania per part del PP?

Quan algú no vol parlar de les coses és perquè potser tinga alguna cosa a amagar. Per què en cap moment se'ns ha informat que els expedients s’estigueren tramitant? Tampoc se’ns ha dit que existiren criteris de concessió, que desconeixem i que no hem aprovat, ni  que s'estigueren abordant 187 convenis singulars, que substituïxen els procediments de subvenció establerts fins ara i que mostren, com reconeix el mateix text, que l'actual reforma de la Llei d’Administració Local ni serveix ni val.

És, per tant, molt senzill:

-        Esquerra Unida MAI donarà un xec en blanc al PP.

-     Hi ha una obligació legal i democràtica de transparència que el PP es nega sistemàticament a                         complir i/o acatar.

-    La documentació que es transmeta als grups de l'oposició ha de ser completa, transparent,                           actualitzada i amb antel·lació suficient perquè puga ser estudiada.

-         Són DINERS PÚBLICS. NO són diners del PP amb els quals puguen fer el que vulguen, sense atendre els principis mínims del funcionament institucional.

-                   El problema no són els Serveis Socials. És més, la nostra línia política és la que planteja:

               1.                  Esgotar el Pressupost complet (passar dels 3,7 de hui als 4,8 milions)

               2.                 Eliminar la Taxa de repagament dels serveis de benestar socialde l'Hospital                                                  Psiquiàtric

               3.                  Oposar-se al tancament d'un pavelló de l'HospitalPsiquiàtric

               4.                  Mantenir el Servei de Teleassistènciasense exclusions, com un dret social i no sota                                        un principi ideològic de caritat              

             5.                  Eliminar partides taurines i altres partides supèrflues per reforçar pressupostàriament                                     les partides socials i d'ocupació.

Així que abans de publicar, o rebotar com un autòmat, qualsevol informació, una persona hauria d'informar-se’n. Llevat que la demagògia siga la seua única forma de comunicació.

Per cert, el PP sí que ha votat en contra, hui, de demanar a l'Estat espanyol, simplement, que complisca amb els tractats internacionals de drets humans i de desaparicions forçades que té signats, tal com li ha demanat l'ONU en reiterades ocasions, i per respecte a les més de 140.000 víctimes directes del franquisme i als seus familiars. No és estrany donat que ja fa uns mesos és va negar a condemnar el gestos feixistes dels seus militants.

Però, sembla ser que els drets només són per a algunes persones.

Crida per una rebel·lió democràtica

            Al llarg de la nostra Història més recent, els homes i dones dels pobles d'Espanya hem viscut situacions molt difícils que van causar humiliació, dolor i sofriment, com a conseqüència de la imposició dels privilegis i l'enriquiment desmesurat d'una minoria de la societat.

          Aquesta minoria no ha dubtat mai a utilitzar totes les mesures al seu abast, inclosa la ruptura de la democràcia i la violació de les llibertats per a garantir-se la concentració de poder i riquesa en molt poques mans.

          Des de la pèrdua de les llibertats i al llarg dels últims 73 anys, sempre en condicions molt difícils, els treballadors i treballadores, al costat de molts i moltes representants del món de la cultura i la ciència, s'han mobilitzat en defensa de la llibertat i les conquestes socials per a contribuir al benestar dels pobles d'Espanya.

             No ha estat fàcil. Va ser i és, un procés llarg i dur, però està mereixent la pena.

           Els treballadors i treballadores, els sectors més combatius dels nostres pobles, i, amb ells, el conjunt de la societat, hem aconseguit conquestes relatives a la millora de les condicions de treball, els serveis públics, sanitat, educació, pensions dignes, una reducció progressiva de la vida laboral. etc. En definitiva millores en les nostres condicions de vida a les quals ni hem de ni anem a renunciar.

          Totes aqueixes conquestes, que no van ser cap regal, estan avui amenaçades per les decisions dels recents Governs d'Espanya que,  en aplicació de la dictadura de la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu, ens les pretenen arravassar  per a salvar als estafadors dels bancs i als especuladors.

         Ens redueixen els salaris, ens fan treballar més anys i més hores, ens expulsen del mercat de treball amb un acomiadament fàcil i barat, desmunten els serveis públics de salut, educació, habitatge i atenció a la dependència, amenacen les pensions, posen en risc la investigació i la cultura i deixen sense futur a la joventut. I intenten aconseguir-lo retallant drets,    retallant les llibertats    i limitant la democràcia, que han estat també conquestes del poble.

          

         En el País Valencià a més la corrupció política instal·lada en els governs de la Generalitat Valenciana augmenta la gravetat de la situació social i política, fent més insuportables si cap el conjunt de mesures antidemocràtiques i lesives per a la gran majoria de la societat.

         Esquerra Unida del País Valencià considera que ha arribat el moment d'organitzar una rebel·lió democràtica sostinguda i concorrent, en la qual convergisquen tots els sectors socials, col·lectius i persones que estan sotmesos o pateixen les retallades i que no tenen altre objectiu que fer-nos retrocedir cinquanta anys.

      

      És l'hora de la resistència, de la mobilització i l'alternativa per a acabar amb aquesta política que empobreix i fa patir a la majoria de la població d'Espanya, que ens humilia i que imposa una regressió moral que pretén arravassar-nos la nostra dignitat com persones.

        

        Cridem a tots els homes i dones dels pobles d'Espanya, a les treballadores i treballadors, al món de la cultura, a la comunitat científica, a la joventut, als càrrecs electes, a tot el poble, per a organitzar una veritable rebel·lió enfront d'aquest autèntic colp antidemocràtic contra la majoria de la societat. Aquesta rebel·lió ha de parar les retallades i qüestionar les polítiques i la ideologia que les fonamenten, derrotar la lògica de l'estabilitat i austeritat pressupostària i acabar amb la idea que el dèficit i el deute estan per sobre del benestar de les persones i de l'imperi dels drets democràtics.

        Aquesta rebel·lió ha de servir per a assolir que el poble es pronuncie i prenga en les seues mans els destins del país per a fer pagar la crisi als seus autors, als especuladors, als estafadors financers consentits i estimulats per les elits antidemocràtiques que regeixen els destins de l'actual  política de la Unió Europea, pactada per la socialdemocràcia i la dreta dels països europeus.

           Per tot això:

• Cridem a tots els demòcrates a derrotar al Govern i les seues polítiques

• Cridem a tots els ciutadans i ciutadanes a incorporar-se a aquesta rebel·lió, a mobilitzar-se, a participar activament en la lluita per altra política amb la seua acció i les seues propostes.

Recuperem la dignitat que ens neguen

Parar les retallades, la regressió social i la involució democràtica és possible!

El Col·lectiu de EU Catarroja cridant a la Rebel·lió Democràtica

La "democràtica" actitud del PP a l'ajuntament de Catarroja

Hi ha voltes que és prou difícil fer el teu treball Polític. Som la oposició i, com tal, una de les nostres tasques principals es fiscalitzar i vigilar les actuacions polítiques del govern municipal. El nostre paper és actuar com representants de la ciutadania que fiscalitzen l'acció de govern municipal. 

El Govern municipal del PP de Catarroja no ho fa bé, com heu comprovat tots i totes aquells que seguiu aquest Blog o que llegiu la premsa local i comarcal. No pot ser mai culpa de la oposició que el seu treball i les seues propostes ni funcionen ni ajuden a millorar la vida dels habitants del nostre Municipi. Per això, nosaltres tenim TOTA la legitimitat per a demanar dimissions front accions polítiques dolentes, costoses i qüestionables com estan sent moltes de les realitzades pel govern del PP. El greu no és que nosaltres demanem dimissions, el greu és com de manera continua la corporació municipal no respon ni até a les nostres propostes, a les nostres mocions ni a les nostres preguntes. Governar és també escoltar i respondre, no continuar sempre tancats en les mateixes polítiques que no funcionen.

I si nosaltres tenim legitimitat per a demanar dimissions, la tenim també per a fer preguntes, demanar documents, vigilar i fiscalitzar. Perquè es no tan soles el nostre treball, sinó la nostra obligació i el nostre compromís amb tots i totes els i les ciutadanes de Catarroja. Plantejar Alternatives (mai escoltades per l'equip del PP) i vigilar actuacions.

Qui no te legitimitat son aquells càrrecs que abans de contestar preferixen increpar. I que no son capaços de contestar primer ni de disculpar-se després.

Quin es el valor de la Democràcia per al PP? Defensar als seus per molt reprovables que siguin les seues actuacions. Hui en dia qualsevol regidor del PP pot amenaçar a altres regidors de la oposició, perquè quan arribe el moment de vore qui creu en la democràcia i el respecte al altre, tots els seus companys votaran amb ell i recolzaran així les amenaces, reprovant al mateix temps a la regidora, en aquest cas jo, en altres cassos potser qualsevol altra, que previament va ser increpada.

Vos deixe la noticia prèvia publicada al Levante, al Blog d'EU-Catarroja i després la entrada del dia posterior al Ple que va fer el col·lectiu d'EU-Catarroja:

DESTRUYENDO EL ESTADO DEL BIENESTAR

El mes de marzo nos ha dejado un montón de recortes, una reforma laboral que supone un antes y después en las relaciones laborales y unos presupuestos que materializan la propuesta del PP en todas las política, su modelo educativo, su modelo sanitario, su modelo fiscal, su modelo económico…por fin van a construir una España a su medida, donde el estado de bienestar se reduzca al mínimo, los impuestos a los ricos se rebajen al mínimo y los derechos laborales sean muy limitados.

Nada que no supiéramos, por lo menos los del Esquerra Unida, en noviembre el PP llegaba al poder con mayoría absoluta no precisamente para combatir las desigualdades sociales y salir de la crisis por la izquierda, sino para destruir lo poco o bastante que se había construido en 35 años.

Afortunadamente algo más nos ha dejado el mes de marzo, el PP no gobernará en Andalucía gracias al resultado histórico de IU en las elecciones andaluzas, esta por ver que lo pueda hacer en Asturias y una Huelga General que ha sido un éxito, no es poco, para un país que hace 100 días le dio una holgada mayoría al PP y que parece que no está resignado a que le sigan engañando.

En Catarroja, más de lo mismo, la nulidad absoluta del equipo de gobierno insiste en matar al deporte de base, no solamente les ha dejado sin subvenciones sino que insiste en cobrar las instalaciones municipales a los clubs para entrenamientos, algo impensable en el resto de municipios, EU presentó una enmienda para que estuvieran exentos del pago pero evidentemente el PP la votó en contra, en el pleno de marzo EU estuvo manifestándose con las asociaciones en la puerta sin participar en un pleno que se celebró el día de la Huelga General, fuimos el único partido en no acudir, porque el día de la Huelga, ni se trabaja, ni se consume, se para el País.

FELIÇ 2012

Nou any, com a promesa no tornar a estar tan de temps sense actualitzar el meu blog, no ha segut per falta de coses que explicar sinò per tot el contrari, tanta càrrega de treball que quan aplegues a casa no són hores d’encendre l’ordinador.

Al mes de desembre hem tingut l’aprovació dels pressupostos tant de l’Ajuntament de Catarroja com de la Diputació de València, evidenment hem votat en contra, no té res a vore els pressupostos que fa el PP en els que faria Esquerra Unida, de fet l’Ajuntament de Catarroja va inaugurar l’any amortitzant deu llocs de treball i encara va la Sole a la “festeta nadalenca” i els diu als treballador i les treballadores que ha segut un any duríssim per a d’ella, el que hem d’escoltar!, que els pregunten als que es van al carrer el que és un any dur, si com a mínim tinguera un poquet de prudència.

Continuaré narrant les ventures i desventures de la política però el primer blog d’este any ha de ser dedicat al principi de l’any d’Esquerra Unida de Catarroja, el col•lectiu comença el 2012 amb un dinar el dia 7 de geners a Vil•la Carmen, més de quaranta persones i més de deu xiquets per celebrar el nou any i unes quantes alegries que ens ha donat el 2011. El nostre col•lectiu, més fort que mai, treballa amb il•lusió per una Catarroja millor on el Nou Mil•leni és menys viable que mai.

CONSTUCIÓ DE LA DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA.

Hui ha segut la constitució de la Diputació de València, únicament jo he promes per imperatiu legal i he dut la xapeta del SÍ AL VALENCIÀ. Açí vos facilite la meua intervenció:

Bon dia a tots i a totes:

En primer lloc felicite al senyor Alfonso Rus per haver segut reelegit president de la Diputació de València.

En segon lloc vull donar les gràcies als homes i dones que el 22 de maig varen confiar en Esquerra Unida -10.000 més que fa quatre anys- homes i dones que han confiat en una formació política que pensa que un altre món es possible i sobretot necessari.

També vull agrair-li als meus companys i companyes la confiança que han dipositat en mi per a representar a EU en la Diputació de València.

La meua organització ha estat representada i ha treballat en aquesta Diputació des de les primeres eleccions democràtiques. Els meus companys sempre han desenvolupat una tasca important aportant les nostres propostes a aquesta institució, i hem demostrat que encara que estigam en l’oposició, podem i sabem aportar la nostra política.

Esquerra unida estarà per a treballar i esperem que s’origine un clima de participació que permeta que la veu d’aquells que representem, s’escolte.

Anem a exercir una oposició constructiva perquè estem ací per a construir. Poden contar amb la nostra col·laboració per a debatre qualsevol qüestió. El respecte a totes les forces polítiques és fonamental en un estat democràtic, ara bé, Esquerra unida serà flexible en les formes però ferma amb el contingut.

La diputació és l’ajuntament dels ajuntaments. Per a nosaltres l’ajuntament és l’administració més propera a la ciutadania, per això hauria de tindre els suficients recursos per a poder desenvolupar l’estat de benestar. Cada ajuntament és coneixedor de les mancances i prioritats de la seua població, per això Esquerra Unida aposta perquè se cedisca des de la Diputació transferències i finançament als ens locals, ajuntaments, ens metropolitans i mancomunitats.

Les diputacions s’han convertit en institucions caduques i obsoletes, en entitats per mantindre l’artificial divisió del nostre país en províncies. Volem des d’Esquerra Unida superar aquest model, volem un país on les comarques tinguen l’entitat que els correspon, que els ciutadans i ciutadanes del País València senten les seues comarques, que els nostres pobles es relacionen en funció de la seua història, que afortunadament ningú pot esborrar.

Apostem per una administració del nostre territori basada en la descentralització, la simplificació i la coordinació interadministrativa, que situe per damunt del color polític dels governs i de la visió corporativa de les respectives entitats, la lògica de la col·laboració i la complementarietat. per això, proposem una Llei de Comarcalització del País Valencià.

Mentre això siga possible

Des d’Esquerra Unida volem una diputació viva, transparent, amb homes i dones disposats i disposades a treballar pels nostres pobles, al costat dels ajuntaments, que no són altra cosa que la representació dels veïns i veïnes.

Apostem per una institució provincial austera, transparent, sense grans fastos, volem canviar la diputació i volem canviar-la des de dins.

Aquesta legislatura vindrà marcada, igual que el final de la darrera, per la crisi del sistema capitalista, una crisi que estan pagant els treballadors i treballadores i a la què els ajuntaments no poden fer front per la manca de recursos, per un sistema de finançament injust que ofega als nostres pobles i ciutats.

Són milers les famílies que en aquestos moments han d’acudir a la solidaritat dels amics i familiars i fins i tot a la caritat per poder fer front a les seues necessitats bàsiques, perquè des de les administracions no es fan polítiques destinades al benestar de les persones, les depeses de les administracions es destinen a pagar grans esdeveniments com la Fórmula 1, la visita del Papa i la Copa América en lloc de destinar els seus diners a desenvolupar l’estat de benestar social amb la renda bàsica, la Llei de Dependència o les ajudes al lloguer.

Per últim, remarcar que anem a treballar per fer del nostre territori un país millor i que nosaltres continuarem fent tasca per allò que ens han triat:

- Uns municipis socials front a les polítiques actuals de grans beneficis per a uns pocs i retalls per a la resta. Volem justícia social i no caritat.

- Uns municipis participatius front a governs que aproven la seua política d’esquenes a la ciutadania.

- Uns municipis amb cultura perquè un poble que no té cultura és un poble fàcil de manipular i per descomptat...

- Uns municipis sostenibles front a les grans construccions.

Hui comença una nova etapa i esperem es tracte a totes les forces polítiques amb respecte, perquè tots i totes hem sigut triats pel poble per a treballar per ell i tenim el dret, i sobretot l’obligació d’aportar i de fiscalitzar les polítiques que es fan des d’esta institució.

Nosaltres, des d’Esquerra Unida sempre ho hem tingut molt clar. Quan el govern propose polítiques per millorar la qualitat de vida de la tercera edat, l’educació, els problemes de la joventut, la nostra cultura, el valencià, el xicotet comerç, és a dir, millorar el benestar de la ciutadania, comptarà amb el nostre vot. Per a dir sí al desmantellament de l’estat de benestar i privatitzar serveis ens trobarà frontalment en contra.

Moltes gràcies.

EL PRIMER PLE

Espectacular el ple de hui, en el primer ple d’esta legislatura s’ha aprovat una despesa de 215.00 euros anuals per a 5 lliberacions, l’alcaldessa que suposarà una despesa de 55.199,90 € més 18.078 € de Seguretat Social, Rafa Sanchís 37.199.96 € més 11.941,18 € en Seguretat Social i tres càrrecs de confiança, secretària, premsa i la Teresa Lloria que mentre puga seguirà vivint de l’Ajuntament, un total de 92.157,62 € , de vergonya.

Determinats “polítics” han fet de la política el seu “papus vivendi” i això suposa un gran problema, en un moment de crisi com el actual on els polítics es suposa que han de fer les polítiques necessàries per a solucionar els problemes de la ciutadania es trobem amb una classe privilegiada que res te que vore amb el que hui n’hi ha al carrer, des de EU ens sembla una indecència que el polítics es fiquen estos salaris, hui hem dit al ple que volem saber a que es dedicàvem estos polítics abans de viure de l’Ajuntament i que se’ls pague el mateix salari que cobraven en el seu lloc de treball i si no en tenien ni ofici ni benefici que cobren 2’5 vegades el salari mínim interprofessional que està estipulat en 641’00 € i si els sembla baixet (dels més baixos de Europa) que l’augmenten que és una competència del Congrés dels Diputats, IU els votarà a favor la proposta.

En EU els càrrec públics cobren el mateix que cobraven al seu lloc de treball, per a nosaltres la política no ha de ser una eina de enriquiment els salaris desorbitats dell polítics desvirtua la democràcia. Una persona que ocupa un càrrec institucional i que pren decisions per al seu poble no pot utilitzar el mateix per a convertir-se en una classe privilegiada amb el diners de tots i totes. Amb el diners que hui s’han destinat a butxaques privades es podien haver fet moltes polítiques socials.

CONSTUCIÓ DE L'AJUNTAMENT DE CATARROJA

Açí vos fique el discurs fet en la investidura.

Bon dia a tots i totes

EU en estes eleccions s’ha consolidat com a tercera força política. volem agrair-li als nostres votants el vot positiu donat al nostre treball i a la nostra gestió que han fet que tinguérem el millor resultat de la història d’EU de Catarroja.

Esquerra unida te passat, present i futur, passat per que els nostres predecessors lluitaren per la democràcia. si hui tenim drets és gracies a que ells dedicaren molts anys de la seua vida a lluitar per la llibertat i la igualtat. en este ajuntament els meus companys regidors, Manolo, Lola, Àngel i com no, Antonio Pérez, el meu pare han defensat sempre el urbanisme sostenible, els serveis públics y el benestar social.

Present per que podem afirmar que el nostre col·lectiu no para de créixer i que hem formar un grup d’homes i dones que amb diferents edats, formacions i experiències treballem en equip tant al carrer com a l’ajuntament. a l’ajuntament estos 4 anys hem segut els defensors de les polítiques d’esquerres, hem segut l’únic partit en votar en contra de totes les privatitzacions. en l’oposició EU ha tingut un paper responsable amb els interessos de la ciutadania i en el nostre programa, i podem afirmar que ens sentim contents de com hem batallat contra les polítiques de dreta del partit popular.

Y per últim tenim futur per que anem a treballar per fer de Catarroja un poble millor, ara no serà des del govern, estarem 4 anys a l’oposició i sabem que la majoria de les nostres propostes seran rebutjades però nosaltres continuarem treballant per allò que ens han triat.

- Una Catarroja participativa front a un govern que aprova la seua política d’esquenes a la ciutadania.

- Una Catarroja educadora front a una Catarroja amb barracons escolars, guetos educatius y massificació a les aules.

- Una Catarroja social front a las polítiques actuals de grans beneficis per a uns pocs y retalls per a la resta. volem justícia social i no caritat.

- Una Catarroja amb cultura perque un poble que no te cultura es un poble fàcil de manipular y per supost

- Una Catarroja sostenible front al nou mil·leni.

Hui comença una nova etapa i encara que l’equip de govern és el mateix, esperem, o millor dit, desitgem siga, una nova etapa de veritat, on es tracte a totes les forçes polítiques amb respecte, perque tots i totes hem segut triats pel nostre poble per a treballar per ell i tenim el dret i sobre tot l’obligació de aportar i de fiscalitzar les polítiques que es fan des del nostre ajuntament.

Nosaltres, des de esquerra unida sempre l’hem tingut molt clar, quan el govern propose polítiques per millorar la qualitat de vida de la tercera edat, l’educació, els problemes de la juventut, la nostra cultura, el valencià, el xicotet comerç, es a dir millorar el benestar de la ciutadania comptarà amb el nostre vot, per a dir sí al nou mil·leni i privatitzar serveis ens trobarà frontament en contra.

Moltes gracies

LAS ELECCIONES QUE VIENEN

Como cada cuatro años estamos preparando las próximas elecciones autonómicas y municipales, elecciones que se celebrarán el próximo 22 de mayo. Es momento de preparación de candidaturas y elaboración del programa electoral, para nosotros ambos trabajos son fundamentales, elaborar les candidaturas significa conformar un equipo de personas que, creemos, pueden dar lo mejor para Catarroja, con formación y conocimiento de les diferentes áreas que conforman la política municipal, pero sobre todo un equipo de personas con capacidad de trabajo, defensoras del interés general y honestas, para EU requisitos imprescindibles de todo cargo público y sin embargo tan escasos en nuestras instituciones.
Es triste ver, en una democracia tan joven como la nuestra, que números cargos públicos tienen poca capacidad, carecen de la honestidad necesaria y además tienen un desconocimiento absoluto de que en política se ha de estar para conseguir el interés general, es decir el interés de todos y todas y no el de uno mismo, pero más triste es ver como elección tras elección esos mismos políticos siguen sacando un número indecente de votos.
Estas elecciones son clave para la democracia, por una parte porque las políticas que se están aprobando constituyen bombardeos directos a lo más esencial del estado de bienestar: Reforma Laboral, pensionazo, degradación de la sanidad pública, recortes en educación… y por otra parte porque la imputación y condenas de cargos públicos empiezan a convertirse en forma cotidiana del hacer político. Ambas cuestiones son incomprensibles en un Estado Social y Democrático de Derecho, tal y como se define el nuestro en su Constitución. Los cargos públicos están para trabajar por el interés de todos y de todas y ello no tiene nada que ver con gobernar beneficiando a las grandes empresas y a los bancos, ni que decir para sus propios bolsillos o el de sus amiguetes. Es muy relevante, en la situación de crisis actual, que a principios de mes nos despertábamos con dos noticias: “El paro aumenta en enero 130.000 personas” y “ El BBVA elevó 9,4% sus ganancias en 2010”. Ambas noticias, aparecidas el mismo día evidencian que la crisis económica no es para todos y todas, los que tienen dinero están ganando más y los recortes del Estado de Bienestar simplemente quieren garantizar que la crisis se pague por las clases medias para que las grandes empresas y los bancos no dejen de tener el mismo nivel de ganancias o incluso más, como podemos observar.
Evidentemente las grandes empresas y los bancos siempre quieren ganar más, están para eso, para amasar grandes fortunas, lo que no está claro es que los sucesivos gobiernos (propios del turnismo) legislen y regulen garantizando el beneficio de estos ¿alguien me puede explicar porque se eliminó el impuesto de patrimonio?, un impuesto que grababa directamente la riqueza, evidentemente si disminuyen los ingresos eso repercute directamente en la políticas de bienestar social como estamos viendo.
Si algo aprendimos durante los casi dos años que estuvimos gobernando fue que es muy fácil gobernar para garantizar el interés general, simplemente se ha de querer, en estos momentos en Catarroja se van a construir cinco pistas de paddel por la cantidad de casi 700.000 euros, ¿será necesario?, para EU hubiera sido mucho más necesario una escoleta municipal infantil, pero no lo ve así nuestro gobierno municipal, será que no van a hacer falta porque si los padres no trabajan pues se quedarán los niños con ellos, debe ser que las pistas de paddel serán más útiles para que los y las paradas tengan en que pasar su tiempo libre, aunque habrá que ver el precio al que lo pone la empresa privada que gestiona los servicios deportivos en Catarroja y que con una construcción pagada con dinero público van ellos a hacer su negocio.
Desde Eu iniciamos en febrero la preparación del programa electoral, un programa que recogerá todas las necesidades de nuestro municipio y que para su elaboración esperamos contar con la máxima participación de los y las vecinas. Para ello hemos convocado dos asambleas abiertas a toda la población, el 25 de febrero y el 25 de marzo. Esperamos contar también con tú participación en la del 25 de marzo.

A Marcelino, ni lo doblegaron, ni lo domesticaron

En memoria del camarada Marcelino Camacho

Hoy es un día triste para las trabajadoras y los trabajadores. Hoy, las banderas rojas de lucha están a media asta en señal de duelo en todo el Planeta. Hoy, Marcelino Camacho, nuestro Marcelino, nos das el relevo en la lucha y lo haces dejándonos tu ejemplo.

Tu comportamiento, tu coherencia, tu capacidad de impulsar una lucha que se fortalecía en tus principios, en tus ideales comunistas y en tu confianza en la capacidad de la clase obrera te han convertido en un referente para todas las luchas de los oprimidos y oprimidas.

La confianza que transmitías, tu seguridad sin dobleces y tu práctica fueron tu mejor arma, tu coherencia, tu mejor garantía. No proponías nada que no estuvieras dispuesto a encabezar, eras un hombre de lucha que no de guerra.

Marcelino, tu militancia comunista dio sentido a todas tus luchas, a un Marcelino convencido de la importancia y la necesidad de la unidad de la clase trabajadora para alcanzar sus objetivos, para hacer frente a las agresiones del capital, unidad que no podía ser forzada sino construida tajo a tajo y que se configuró como la más contundente arma que los trabajadores podían tener para defender su causa.

Así, colaboraste a construir un Movimiento Obrero que, naciendo en la clandestinidad y sufriendo la más dura represión, supo aprovechar los resquicios que dejaba la dictadura para trabajar a la luz del día, para ir construyendo una organización de nuevo tipo, sociopolítica, asamblearia, participativa, tremendamente plural y radicalmente independiente. Un Movimiento Obrero que supo combinar la reivindicación concreta del convenio colectivo de turno, con la exigencia de mejoras laborales y sociales más concretas, con la reivindicación más global de las libertades políticas y sindicales frente a la dictadura franquista en el horizonte del avance hacia una sociedad socialista de hombres y mujeres libres e iguales.

La trayectoria humana, la coherencia, la honestidad, la humanidad que nos transmitías, Marcelino, te hizo ganarte la confianza y la credibilidad ante tus compañeros y compañeras y, sobre todo, tu capacidad de transformar esta confianza en fuerza organizada, en sentido de lo colectivo, en propuestas firmes, sencillas y accesibles a la vez te han convertido en uno de esos pocos seres humanos imprescindibles que nos hacen sentirnos orgullosos de haber compartido contigo militancia y lucha.

Permíteme Josefina, que en un día como hoy, desde la tristeza que a todos nos emociona, trate de hacerte llegar, de hacerte sentir, el cariño, la ternura de miles mujeres que, en la dura y difícil noche del franquismo, se vieron reflejadas en tí, se sintieron consoladas por tí. El cariño de todos y todas los que recibían tu ayuda. Ajustando vuestro presupuesto nunca dejaste que ninguna familia, ningún compañero o compañera que salía de la cárcel no sintiera vuestra solidaridad, vuestro apoyo. Por eso, Josefina, te decía el otro día que te podrán haber arrebatado muchas cosas materiales pero nunca te podrán quitar el cariño de todo un pueblo, el cariño de todos y de todas los que hoy acompañamos tu dolor y lo sentimos como nuestro. Josefina, hoy tenemos que ser fuertes, porque la lucha continúa y tú tienes que seguir con nosotros, con tu Partido, con tu Sindicato, como una más en esta lucha.

Lucha en la que Marcelino ha representado la dignidad colectiva de una clase, de un pueblo, porque tú sabes mejor que nadie cómo Marcelino, que era tremendamente sencillo en su vida diaria, se crecía, cómo se volvía firme, orgulloso, cuando se trataba de defender a su clase, a los suyos, porque cuando Marcelino repetía que no podían ni domarnos, ni doblegarnos, ni domesticarnos, todos sabían, y la patronal mejor que nadie, que no era una frase hecha, sino que era el sentido último de la lucha del Movimiento Obrero, la lucha de los que no se dejan ni domesticar, ni doblegar.

Hoy, nuestro mejor homenaje es decirle a Marcelino, asegurarle a Josefina, que las banderas rojas que tantas veces ellos han levantado, por las que tanto han luchado, son levantadas hoy por brazos jóvenes de sindicalistas, de comunistas que no van a dejar ni domesticarse, ni doblegarse.

Marcelino, tus camaradas no te olvidarán, y no te quepa la menor duda de que con todas las dificultades tu Partido Comunista de España no dejará la lucha hasta la victoria final.

José Luis Centella Gómez