El diccionario define mercenario como “aquel soldado que lucha o participa en un conflicto bélico por su beneficio económico y personal, normalmente con poca o nula consideración en la ideología, nacionalidad o preferencias políticas con el bando por el que lucha”. Actualmente, estamos asistiendo al desmantelamiento del escaso estado de bienestar que hemos tenido en nuestro país, bajo el pretexto de una crisis que ha hecho posible que los ricos sean cada vez más ricos y que gran parte de las trabajadoras y trabajadores no podamos cubrir ni las necesidades básicas. Cuesta entender que el partido que aprueba estas políticas que ahogan a la clase trabajadora, y que gobierna defendiendo los privilegios y el aumento de beneficios de los grandes empresarios, reciba sus votos, mayoritariamente, de aquellos a los que condena a la subsistencia. Pero cuesta aún más entender que una parte importante de los sujetos activos que aprueban esas políticas, las concejalas y concejales, voten a favor de recortar sus intereses de clase, pues, les guste o no, son clase trabajadora, ya que su medio de vida es su salario.
Vivimos un momento muy crítico, en el que asistimos a los recortes de todos los derechos que conquistaron los que lucharon por conseguir una vida digna para la clase trabajadora: salarios justos, sanidad y educación públicas y de calidad, pensiones dignas… En este momento histórico cada uno tendría que saber cuál es su bando, pero desgraciadamente no es así. En cada pleno, compruebo que la bancada de enfrente, la del Partido Popular, vota a favor de esos recortes sin tener en cuenta que casi nadie, de ellos, forma parte de esa clase privilegiada a la que benefician con sus votos. Son los mercenarios de la política: las dietas que cobran cada mes, las liberaciones y las colocaciones de familiares directos son su beneficio personal a corto plazo. Aunque no lo tendrán siempre. “Algún día os daréis cuenta de las consecuencias de vuestras votaciones”, les he dicho más de una vez.
Hoy, el pleno para sortear los miembros de las mesas electorales (que ha durado un minuto), ha costado 858,60 €. Esquerra Unida pidió que asistiese la mitad de cada grupo, para ahorrar dinero público. PP y PSOE no se han sumado. ¡Los mercenarios siempre pasan por caja!
ELS MERCENARIS DE LA POLÍTICA
Al diccionari, la definició de mercenari és “aquell soldat que lluita o participa en un
conflicte bèl·lic pel seu benefici econòmic i personal, normalment amb poca o
nul·la consideració en la ideologia, nacionalitat o preferències polítiques amb
el bàndol pel qual lluita”. En l’actualitat assistim al desmantellament del
poc Estat de benestar que hem tingut al nostre país, sota el pretext d’una
crisi que ha fet possible que els rics encara ho siguen més i que una gran part
dels treballadors i treballadores ja no puguem cobrir ni les necessitats
bàsiques. Costa entendre que el partit que ha aprovat estes polítiques, que
ofeguen la classe treballadora, i que governa defensant els privilegis i
l’augment de guanys dels propietaris de les grans empreses, reba els vots
majoritàriament d’aquells a qui condemna a la subsistència. Però costa més
entendre que una part important dels subjectes actius que aproven eixes
polítiques, els regidors i regidores, voten a favor de retallar els seus
interessos de classe, ja que, els agrade o no, són classe treballadora, perquè el
seu mitjà de vida és el seu salari.
Vivim un moment molt crític on assistim a la retallada de
tots el drets que varen ser conquistats pels qui lluitaren per una vida digna per
a la classe treballadora: salaris justos, sanitat i educació públiques i de
qualitat, pensions dignes… En este moment històric cadascú hauria de saber quin
és el seu bàndol, però malauradament no és així. En cada plenari comprove que
la bancada d’enfront, la del Partit Popular, vota a favor d’eixes retallades
sense tindre en compte que quasi ningú d’ells forma part d’eixa classe
privilegiada a la qual beneficien amb les seues votacions. Són els mercenaris
de la política: les dietes que cobren cada mes, els alliberaments i les
col·locacions de familiars directes són el seu benefici personal a curt termini.
No ho tindran sempre. “Algun dia vos adonareu
de les conseqüències de les vostres votacions”, els he dit més d’una vegada.
El ple de hui, per al sorteig dels membres de les meses electorals (que ha
durat un minut), ha costat 858,60 €. Esquerra Unida pregà que assistira la meitat
de cada grup, per estalviar diners públics. PP i PSOE no s’han sumat. Els
mercenaris sempre passen per caixa!
