El blog de Rosa Pérez Garijo

LA SANITAT: DRET PER A UNS I NEGOCI PER A ALTRES.

Perdoneu este parò al blog però he tingut dos filles i he estat de baixa per maternitat.
La meua recent doble maternitat m’ha fet recuperar la confiança en el sistema sanitari públic valencià al qual cada vegada li tenia més por. Eixa desconfiança estava basada en fets més que contrastats, en els darrers cinc anys la sanitat del País Valencià ha segut considerada la pitjor de totes les comunitats de l’Estat espanyol i he tingut que viure l’experiència de vore com en el Hospital Clínic moria pel tractament un pacient diagnosticat sense biòpsia d’un cancer de pulmò que després resultà que no tenia. La política sanitària del Partit Popular està enfocada a buidar les arques públiques i omplir les de les empreses privades, per al seu objectiu han trobat diverses formules: la privatització de la gestió començada amb l’Hospital de la Ribera que ja dona als seus propietaris (Adeslas, Dragados, Cam, Bancaixa i Lubasa) unes ganancies mil·lionaries, l’adjudicació de la gestió de les resonancies magnètiques que va fer-se a una empresa d’un diputat del PP, Luis Concepción, i es sap que amb els diners que es paga a l’empresa es podrien comprar els aparells i fer-se directament des de la sanitat pública, pla de xoc .... Al mateix temps desacrediten la sanitat pública en favor de la privada que tots i totes sabem en mans de qui està. Per a fer possible eixe descrèdit és imprescindible la mancança de recursos que cada dia és més evident, llistes d’espera, massificacions, augment de pacients per cada metge, disminució de llits per cada mil habitants, som la comunitat que menys diners destina per habitant a la sanitat ... Han aconseguit quadrar el cercle: quant menys recursos destinen a la pública en pitjors condicions es trobaran els hospitals i centres de salut, i per tant més arguments tindran per a privatitzar-los, al·legant el mal funcionament dels centres públics.
La sanitat privada com a tot negoci busca el benefici dels seus propietaris, tot aquell que emprèn una activitat econòmica és amb l’objectiu de poder extraure una rendibilitat econòmica, no es pot deixar la salut en mans de qui busca una rendibilitat econòmica a la seua costa.
Baix este panorama acudir al metge fa una miqueta de por però clar amb un embaràs no es pots quedar a casa, i evidentment acudeixes amb poca confiança però per sort de vegades la vocació de determinats professionals fa que pugen fer front a totes les dificultats en les que tenen que fer el seu treball i sense ni tan solament les infraestructures adequades i amb una massificació brutal te donen els millors dels serveis. Eixe és el cas de les comares de Catarroja, Conxa i Paqui. El servei per a embarassades al nostre poble es insuficient, tenim dos comares per a una població de casi 30.000 habitants, a soles tenen un consultori de 15 m2 que està al costat de psiquiatria i una sala multiusos de 35 m2, però encara així donen un servei impresionant, podem aplegar a fer 14 visites a cada embarassada, donen tallers de massatge infantil, lactància, preparació al part i recuperació postpart de gran ajuda per a les dones i de vegades els donen en unes condicions lamentables perque acudeix molta gent, és impossible cabre en eixa saleta i la gent es queda al corredor. Com és impossible donar tot el servei fan més hores de les que toquen per a donar cobertura a totes per al que necessiten, problemes postpart, dificultats de la lactància, preocupacions de l’embaràs...
Quan et fan falta estos serveis et dones conter del lamentable que és vore com s’estàn carregant el sistema sanitari públic que es un pilar fonamental d’un estat del Benestar.
Sempre he segut usuària i defensora de la sanitat pública, les meues filles, Sara i Lola van néixer el 23- F (je,je) en un hospital públic, La Fe, on em va tornar l’alegria que un dia vaig perdre a l’hospital clínic, m’agradaria que el dia de demà les meues filles pugen parir també a un hospital públic i de qualitat.

Rosa Pérez Garijo
Concejal de EU- Catarroja