Els passats 21 i 30 de Maig des de l'oposició vam tornar a oferir al Partit
Popular un espai per a la dignitat política en els Plens
de la Diputació de València i de l'Ajuntament de Catarroja. Recolzada per
tots els grups i a partir d'una Moció presentada pel PSPV van demanar al Partit
Popular a respondre a la demanda ciutadana de reobrir una investigació
parlamentària que servisca per a dignificar a les víctimes i la seua memòria, i
no per a maltractar-les, com va esdevenir en el 2006, en una farsa de comissió
que es va tancar en quatre dies, sense respostes, sense paraules i amb 0 Responsables
després de l'accident més greu d'un metre a Europa.
Demandem en resum escoltar la veu de les víctimes i els seus familiars.
Fent nostra la seua proposta, les seues demandes, la seua moció. Prestant
únicament la nostra veu a les seues paraules i les seues demandes. Demanem
solament que l'Ajuntament de Catarroja instara al Govern Valencià a reobrir una
investigació que només des de la desvergonya la negació i quasi l'insult pot
mantenir-se com a vàlida.
Esperàvem que, com demandaven amics i familiars de l'Associació Víctimes Metro 3 Juliol que els regidors i regidores del PP no votaran
com a guardians dels errors de dirigents del seu grup polític, sinó com a
persones individuals en llibertat de consciència que realment creuen que les
comissions d’investigació han d'ajudar a la ciutadania i a la societat en
l'esbrinament de la veritat, la depuració de responsabilitats i, sobretot, la
correcció d'errors en comptes del seu encobriment.
Ens van dir que no. Simple i senzillament. Intentant a més furtar-nos la
paraula en el propi Ple. Amagant-se, fugint. Ells volien tan sols una cosa: que el nostre ajuntament, que el nostre poble,
dedicarà el mínim temps possible i la mínima atenció a les víctimes. Com un
bloc monolític que sempre mira cap a un altre costat quan les víctimes es
dirigeixen a ells demandant justícia, dignitat i Memòria.
A continuació podeu veure el debat íntegre sobre la Moció:
Aquest accident, aquesta tragèdia, constitueix una doble vergonya. La
primera per ser una tragèdia que cada investigació, cada prova i cada nova
aportació presenten com més evitable. Un error polític que mereix
responsabilitats i depuracions, pel simple respecte a les persones que van
morir. Però, sobretot, una vergonya que raga la més absoluta indignitat en com
es va intentar amagar i manipular tota la informació, com es va intentar tancar
el tema i com es va treballar no per a protegir, recolzar i ajudar als
familiars i amics i amigues de les víctimes, sinó invertint diners públics a
fabricar una bruta mentida a les declaracions oficials. Negant-se a les
víctimes i les seues famílies la necessitat de justícia i actuant amb una
crueltat injustificable, negant-se durant anys a rebre a l'associació amics i
familiars, contra elles.
La força resideix en com aquestes persones s'han negat a oblidar. S'han
negat a acceptar la infàmia muntada i, amb el ple suport d'una societat civil que se sent cada dia més
ferida i enganyada per pràctiques que només cobreixen de vergonya les nostres
institucions, segueixen lluitant.
La dignitat no és ni negociable ni comprable.
0 comentarios:
Publicar un comentario